La justícia no és cega, té miopia. Per mi que veu ombres i llums entre les venes que li tapen el ulls. Ja que en funció de qui la interpreti, el resultat pot ser un o altre. I com a exemple tenim cas Millet. Quin espectacle més esperpèntic, a part de la imputació formal al Sr. Millet i el seu còmplice, també em refereixo als comentaris i contra-comentaris per part del propi jutge, fiscals anticorrupció, fiscalia superior de Catalunya, i d’altres magistrats. Això encara incrementa més l’alarma social pel cas i per la perplexitat que causa en la societat que la justícia pugui tenir diversos punts de vista sobre aquest cas. Com va dir l’amic Alfonso Guerra: “La justicia es una cachondeo”.
No som tots iguals davant de la llei? No hi ha una única interpretació de la llei? Ja que si la llei és interpretativa, sempre s’acabarà acceptar la posició del més fort, del més ric i del més poderós, oi? No ens diu això el nostre sentit comú? Doncs resulta que, a vegades, per la justícia, el sentit comú és el menys comú dels sentits.
I parlant de coses poc normals i relacionades amb la justícia. Què hi ha de la resolució del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya? Jo crec que ja no és poc normal, és més aviat paranormal. Uns jutges portes més de tres anys deliberant sobre la constitucionalitat de l’Estatut. Tres anys! A aquest ritme quan ho tinguin clar, potser no caldrà un Estatut…
Tant difícil és decidir si un article compleix amb la Constitució o no? El que està clar és que el Tribunal Constitucional està deslegitimat pel seu retard, per la composició dels seus membres (prorrogats en el seu mandat, recusats i fins i tot tenim un de mort) i sobretot per la seva politització, convertint-se en una eina més del poder centralista del govern espanyol. A on està la independència del poder judicial? On s’ha vist que un Estatut votat en referèndum pel poble català no pugui ser respectat? Amb una mica de sort, encara ens retallaran més l’Estatut (del que ja està), deixant-lo en paper mullat, i si ens queda una mica de dignitat als catalans, podrem sortir a defensar no un Estatut desvirtuat, sinó una Constitució Catalana pròpia. La llibertat no es demana, es pren!
El funcionament de la nostra justícia actual és molt deficient: lent, feixuc i arcaic. El nostre país es mereix una justícia moderna, àgil i eficaç, amb mitjans i recursos suficients per poder garantir un bon servei a la societat. La reforma de la justícia hauria de ser una prioritat pels nostres polítics, destinant recursos pressupostaris, tant materials (com noves eines informàtiques i més jutjats) com personals (més jutges i fiscals) i dotant-la de noves lleis sensibles a la realitat social. Només així la Justícia es podrà convertir en una institució de referència al nostre país.
I no dubtem que per poder fer-ho, cal renovar també la classe política catalana, per tal que prioritzi l’interès general, regenerant democràticament la política, amb una nova llei electoral catalana, amb llistes obertes i que els ciutadans puguin triar directament els seus representants i exigir-los rendir comptes, limitant els seus mandants. Calen noves lleis que assegurin els màxims controls en la gestió del diners públics, evitar altres casos Millets i noves lleis sobre la transparència del finançament dels partits polítics, que eviten pràctiques poc ètiques. Qui no està d’acord amb aquestes afirmacions? Seria de justícia poder aconseguir-ho!
Fa uns sis mesos, es va inaugurar entre l’Hospitalet i Barcelona la Ciutat de la Justícia, buscant optimitzar i modernitzar els recursos judicials, esperem i desitgem que la pròpia Justícia compleixi amb el seu objectiu i funció social amb la dil·ligència i responsabilitat que se li pressuposa. Tot el contrari resultaria, realment, un acte d’injustícia.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada