GRÀCIES !

El passat diumenge 25 d’Abril s’han celebrat consultes populars arreu del territori català. Més de dos-cents pobles i ciutats han participat en aquesta ocasió. Ja és la tercera onada de consultes, un cop van ser iniciades pels valents veïns d’Arenys de Munt. Ara, potser ja no són tan mediàtiques, ni tampoc hi ha tanta polèmica, perquè ja no veiem les imatges de la falange manifestant-se, ni membres del govern oposant-s’hi explícitament (o deuen fer en l’intimitat). Inclús els mitjans de comunicació generalistes també les volen ignorar. Com digué en Gandhi: El teu enemic primer t’ignora, després se’n riu, després t’ataca i finalment guanyes ! El simple fet de poder realitzar aquestes consultes és precisament la nostra victòria, o no?

Alguns diran que la participació s’està moderant i que això no interessa a la societat. Altres diran que aquestes consultes no serveixen per res, ja que no són vinculants. Altres diran que això és una moda i que ells passen... Però, amb tot el respecte, molts diem: jo no passo! I de motius, en tenim molts.
Jo no passo, perquè què hi ha més democràtic que donar la veu al poble. Tant se val el tema. Tant de bo, es fessin consultes per temes prioritaris pels ciutadans i no que polítics mediocres decideixin per tots. Quina por tenen alguns polítics en dona la veu al poble? La seva incompetència i la seva pròpia por a perdre poder és la resposta. La democràcia vol dir govern del poble i el bon govern ha d’escoltar al poble! Mori, doncs, el mal govern!
En segon terme, jo no passo, per què a més el tema de la consulta, la conveniència de la independència de Catalunya, és una preocupació real, de cada vegada més catalanes i catalans. En els darrers mesos estan passant moltes coses al nostre país i com va dir a l’acte de cloenda a Igualada el professor Cardús, “ el que la dictadura no va poder durant quaranta anys, està a punt d’aconseguir-ho la democràcia”. Catalunya no es mereix continuar en una Espanya que no respecta la nostra dignitat nacional, que ens tracta de manera humiliant com el Tribunal Constitucional, i que entre moltes altres coses suposa un fre per al progrés econòmic i social de tots les persones que viuen en aquest país.
Per tot això, jo vaig anar a votar! I com jo, milers de ciutadans lliures que van voler expressar el seu pensament amb un simple vot. I tot això no s’hagués pogut dur a terme si no hi hagués al darrera una organització i sobretot, molts voluntaris! Per a tots ells, MOLTES GRÀCIES! En majúscules, perquè han dedicat, amb recursos econòmics limitats, molt de temps, ganes i il•lusió. Veure i viure com tota aquesta diversitat de gent han fet possible assolir un objectiu comú és digne d’admirar. Gràcies també a totes aquelles entitats i associacions que s’hi ha adherit i han donat suport a les consultes. Tot això demostra que la societat civil catalana està més viva que mai. També s’hi ha volgut apuntar al carro alguns partits polítics, quan han demostrat clarament que la independència de Catalunya, no forma part de les seves prioritats. Aquells que volen sortir a la foto se’ls hi ha de dir que treballar per la independència de Catalunya no és un “divertimento”, ans al contrari, és una necessitat real i urgent. És la solució!
Cada consulta és un èxit, no tant pel resultat i si m’apureu ni per la participació. El simple fet de què hi hagi un moviment transversal que reagrupi lliurement persones amb pensaments diferents però amb un objectiu comú és el veritable miracle.
Hem fet un primer pas, només cal replicar aquests moviments ciutadans de cada poble, en un moviment més general, de caràcter nacional, on puguem sumar totes les sensibilitats comunes i així, entre tots, constituir una alternativa política per aconseguir la nostra llibertat. El repte no és fàcil, per aquest motiu, cal tenir per una banda, la determinació i la valentia que han tingut els organitzadors, voluntaris i participants d’aquest consulta i en segon lloc, i més important, la generositat. El moviment independentista ja és prou madur i radicalment democràtic i només de la vàlua generosa dels nostres líders en dependrà el nostre èxit. Espero veure-ho en les properes eleccions al Parlament de Catalunya!

EL VOLCÀ ESPANYOL

Diuen que hi ha un volcà a Islàndia que ha paralitzat tot Europa. Resulta curiós veure com l’erupció d’un volcà llunyà, sota la gelera d'Eyjafjallajökull, ha pogut afectar a centenars de milers d’europeus. Aeroports tancats arreu, passatgers dormint al terra igual que els avions. Tota Europa paralitzada per uns dies, encara que segur que als afectats els hi ha semblat etern.

També diuen que a l’Estat espanyol, hi ha un volcà que últimament està molt actiu. Aquest volcà no pot ser cap altre que el malaurat Tribunal Constitucional, que és com el volcà islandès. Vaja, que ho paralitza tot. En lloc de llençar cendres al cel, vomita incomprensió vers els catalans. Però la seva paràlisi és causada per la seva incompetència...si no són capaços dictar sentència, de què serveixen? El que està passant amb aquesta institució és simplement increïble. Molt em temo que és víctima dels seus propis designis. Diuen que el poder judicial és un poder de l’Estat independent, però si els membres del màxim òrgan representant de la justícia són nominats pel polítics, oi? Així doncs, on està la independència dels jutges? En funció del color polític d’un moment, el poder judicial tindrà un major pes progressista o conservador. Però on és la independència judicial? La independència de poders no és la base de ma democràcia? Jo pensava que la justícia és cega, però ara ja penso que és tonta (amb tot el respecte)... La seva incapacitat només es comparable el seu caràcter deslegitimat per la composició de magistrats recusats, prorrogats i en funcions.....Sense comentaris!
Però aquest no és debat que vull obrir. L’interès rau en la situació surrealista que s’ha creat sobre el recurs d’inconstitucionalitat presentada pel PP, entre d’altres, sobre l’Estatut de Catalunya. Suposo que tothom està d’acord amb mi que el que està passant és un vergonya nacional (de l’Estat Espanyol, és clar!). Però si tal i com estan les coses, ho tenen molt senzill! Només han de dictaminar si el deixen moribund o bé el maten directament.
L’estatut(et) ja va néixer dèbil amb poques forces encara menys ambició. Ens ho van voler vendre com un pas més pel nostre autogovern, però el camí triat era l’equivocat. Si continuem en aquesta direcció, entrarem en via morta, sense sortida possible. Tot un cul de sac! Ja hem vist la misèria del finançament aconseguit, perpetuant l’espoli fiscal , per exemple. Molts venedors barats d’estatuts s’estan adonant que l’actual via autonomista no ens porta enlloc, i al final hauran de reconèixer que l’estatut està mort i que entre tots l’han matat!
Però no ens hauríem de preocupar per la sentència de l’estatut. La nostra dignitat nacional està molt per sobre de polèmiques judicials. Massa poca llei pel nostre gran país! Ha quedat prou clar i evident, que no es respecta el nostre fet diferencial ni la nostra voluntat de ser. Tenim dret a decidir i no ens poden prendre la llibertat! Els de Reagrupament ja han presentat un primer esborrany de la futura Constitució Catalana. Us hi apunteu?
L’estatut està mort, però la societat civil catalana està més viva que mai, gràcies a la incompetència dels nostres actuals polítics que ha fet reaccionar a la societat amb multitud de plataformes, associacions i milers de voluntaris que participen en les consultes sobre la independència . Només una resposta unitària per part de la societat civil, reagrupant els seus esforços cap un objectiu comú que no és cap altre quer assolir que el nostre país sigui ric i ple, a l’hora que pròsper i sobirà, desenvolupant tot el seu potencial, tant social com econòmic, tant pel present com per les futures generacions.
No ens podem permetre que un volcà llunyà ens afecti. Nosaltres anem fent via, d’acord?