El passat dissabte vaig llegir en un diari de tirada nacional una noticia relacionada amb Reagrupament, denominant-la com una opció política independentista radical. En un primer moment em va saber greu aquesta qualificació. Després de reflexionar-hi, encara em vaig emprenyar més.
L’ independentisme que defensa Reagrupament és tan radical com el nacionalisme espanyol d’alguns o la indiferència nacionalista d’uns altres. Resulta evident l’ interès per part de la majoria de mitjans de comunicació nacionals en malmetre contra una legítima opció política que cada vegada va tenint més adeptes. El radicalisme només radica en triar una opció enfront d’una altra, en posicionar-se davant una altra manera de fer i de pensar, en tenir una resposta diferent sobre una mateixa pregunta. Les opcions democràtiques mai són radicals!
Per altra banda, el quart poder, per molt independent que s’autoproclami, no deixa de ser una pota més de la poltrona dels polítics, ballant al ritme que li dicten. Tothom sap si aquest diari és d’esquerres o de dretes, n’hi ha cap de neutral? És com la justícia, on uns jutges són de progressistes i d’altres conservadors. El nostre país està totalment polititzat i no cal dir que així ens va!
La qualitat democràtica del nostre sistema polític està per terra. L’endogàmia dels partits i la mediocritat dels seus responsables suposen un fre al desenvolupament del país. Estic segur que hi han polítics bons, que estan per convicció, però la gran majoria estan per devoció, perquè és el seu modus vivendi, n’han fet de la política la seva professió, i ser-ne un professional de la política és una de les principals causes de la perversió del sistema.
No ho sé, però alguna cosa no acaba de funcionar en el nostre actual sistema democràtic. Els polítics viuen aïllats en el seu món i només cada quatre anys baixen a la realitat per demanar el vot per perpetuar-se al poder. No són els nostres representants? No ens haurien de consultar activament les coses importants al seus representats? No m’estranya que cada vegada més els ciutadans ens sentim més allunyats d’aquesta colla de politics…Si això no ho aconseguim canviar-ho entre tots, haurem de donar la raó a aquella dita anarquista que diu que les votacions no serveixen per res, perquè si realment serveixen per canviar alguna cosa important de la nostra societat, simplement estaria prohibida.
L’alternativa seria crear una plataforma a l’estil: www. aixònohihadeuquehoarregli.org.
El que està clar és que el nostre país ha tocat fons i necessitem un canvi, però un canvi de veritat, un canvi radical (ara sí!). No hi ha prou amb posar uns de nous per demèrit dels que ja hi són i que entre tots no canviïn res. No!
Una juguesca: què us aposteu a que no hi haurà noticies del Tribunal Constitucional sobre l’estatut fins desprès de les eleccions catalanes de la tardor? Heus ací un exemple de la connivència dels polítics, jutges i segurament d’alguns mitjans de comunicació. Sincerament arriba un moment en el només tenim dues opcions: formar part del sistema, sent un membre més i per tant còmplice de l’stablisment o bé optar per una alternativa que suposi un canvi real de regeneració política i democràtica del nostre país. Tu tries? L’alternativa existeix i es diu Reagrupament.
L’ independentisme que defensa Reagrupament és tan radical com el nacionalisme espanyol d’alguns o la indiferència nacionalista d’uns altres. Resulta evident l’ interès per part de la majoria de mitjans de comunicació nacionals en malmetre contra una legítima opció política que cada vegada va tenint més adeptes. El radicalisme només radica en triar una opció enfront d’una altra, en posicionar-se davant una altra manera de fer i de pensar, en tenir una resposta diferent sobre una mateixa pregunta. Les opcions democràtiques mai són radicals!
Per altra banda, el quart poder, per molt independent que s’autoproclami, no deixa de ser una pota més de la poltrona dels polítics, ballant al ritme que li dicten. Tothom sap si aquest diari és d’esquerres o de dretes, n’hi ha cap de neutral? És com la justícia, on uns jutges són de progressistes i d’altres conservadors. El nostre país està totalment polititzat i no cal dir que així ens va!
La qualitat democràtica del nostre sistema polític està per terra. L’endogàmia dels partits i la mediocritat dels seus responsables suposen un fre al desenvolupament del país. Estic segur que hi han polítics bons, que estan per convicció, però la gran majoria estan per devoció, perquè és el seu modus vivendi, n’han fet de la política la seva professió, i ser-ne un professional de la política és una de les principals causes de la perversió del sistema.
No ho sé, però alguna cosa no acaba de funcionar en el nostre actual sistema democràtic. Els polítics viuen aïllats en el seu món i només cada quatre anys baixen a la realitat per demanar el vot per perpetuar-se al poder. No són els nostres representants? No ens haurien de consultar activament les coses importants al seus representats? No m’estranya que cada vegada més els ciutadans ens sentim més allunyats d’aquesta colla de politics…Si això no ho aconseguim canviar-ho entre tots, haurem de donar la raó a aquella dita anarquista que diu que les votacions no serveixen per res, perquè si realment serveixen per canviar alguna cosa important de la nostra societat, simplement estaria prohibida.
L’alternativa seria crear una plataforma a l’estil: www. aixònohihadeuquehoarregli.org.
El que està clar és que el nostre país ha tocat fons i necessitem un canvi, però un canvi de veritat, un canvi radical (ara sí!). No hi ha prou amb posar uns de nous per demèrit dels que ja hi són i que entre tots no canviïn res. No!
Una juguesca: què us aposteu a que no hi haurà noticies del Tribunal Constitucional sobre l’estatut fins desprès de les eleccions catalanes de la tardor? Heus ací un exemple de la connivència dels polítics, jutges i segurament d’alguns mitjans de comunicació. Sincerament arriba un moment en el només tenim dues opcions: formar part del sistema, sent un membre més i per tant còmplice de l’stablisment o bé optar per una alternativa que suposi un canvi real de regeneració política i democràtica del nostre país. Tu tries? L’alternativa existeix i es diu Reagrupament.
