En la política ja no hi ha ètica. El nostre actual sistema polític, la democràcia moderna, està sent víctima dels seus propis principis. Els partits polítics són màquines electorals que el seu únic objectiu és guanyar el màxim de vots possibles, arribar a tocar el poder com sigui, asseure quatre anys a la poltrona i a viure! A partir d’aquí ja parlarem si mantenim les promeses polítiques de la campanya electoral, ja veurem quines polítiques prioritzem i quines encara no toquen prioritzar (llei electoral catalana, p.ex.) segons els hi convingui. Això de l’interès general és molt relatiu, oi?. Potser sí que n’acaben de fer alguna de positiva, potser sí… només faltaria.
I així, cada quatre anys! Sembla que se’ns riguin de nosaltres, oi? La nostre actual classe política està molt devaluada i està agafant un estigma molt negatiu. L’altre dia vaig sentir com un nen li deia a sa mare que volia ser polític (segur que devia haver vist el Polònia), i sa mare li va contestar “Ai fill meu, n’estàs segur?”.
Al nostre país no tenim veritables líders polítics que siguin un exemple digne per la nostra ciutadania, que mobilitzin les masses, que generin confiança en temps de crisis, que tinguin un projecte il·lusionant de país, ambiciós, amb coratge i valentia, que retorni la dignitat al nostre poble. Malgrat tot, sembla que alguna cosa pugui canviar aviat...
No vull generalitzar, ni vull ser demagògic (com fan la majoria dels polítics), però en el nostre país estem veient casos com el d’en Millet (molt amic dels seus amics) i com els dels informes inútils de la Generalitat (s’estima que en 2009 hi ha un pressupost de 52 milions de Euros en informes i que entorn 10-15% podria tenir irregularitats, feu números...), que son dignes d’estudi. Però no vull entrar en detall, jo simplement ho anomeria malbaratament de diners públics entre d’altres coses, i com diria en Nuñez: això és gravíssim!
El cas Gürtel dels amics del PP, és un tema apart. No goso ni a entrar a comentar-ho!
Però el que és més indignant, és que aquí no passa res! Aquí ningú assumeix la responsabilitat. Aquí ningú dimiteix. Aquí ningú és cessat. Quin sentiment d’impunitat! L’altra dia a la radio sentia com “algú” del govern de la Generalitat justificava el tema dels informes argumentant que ara s’estan fent auditories i que no s’ha comés cap il·legalitat. Però és que aquest no és el tema, el tema es que s’està jugant amb el diners públics, ja siguin ajudant a col·laboradors encoberts o ja sigui “llençant-los” per manca de controls, d’austeritat i de transparència. Legal ho serà però el que no serà és ètic! També serà legal que les fundacions polítiques rebin diners de fundacions culturals. Però això d’ètic no en té res i això sí que afecta a la moral de la societat!
Però jo penso que ja estem immunitzats, ja no ens afecta, ja no ens interessa, ja no ens importa... Obrim els diaris a veure quina n’han fet de grossa, quina és la corrupció del dia, quina es la desqualificació personal que toca ... i quan trobem una cosa positiva que hagin fet ens sorprèn: coi, com es possible?
La política ha de servir a la societat, i no servir-se de la confiança dipositada pels ciutadans. Desprès es queixen de la desafecció política. Quin serà el motiu pel qual la gent no va a votar? Molt fàcil, senzillament està fastiguejada de l’actual classe política. Per la gent del carrer la majoria dels polítics són uns lladres i que estan en política per interessos personals. Que es faci pública una enquesta sobre el que opina la gent sobre la classe política del nostre país, si tenen nassos?
Mori el mal govern! Cal fer foc nou! Retornar l’ètica a la política, prioritzar el servei al ciutadà i la bona gestió dels diners públics i a l’establiment d’uns controls interns eficients. Cal uns nous dirigents polítics que siguin una referència per tots els ciutadans, que la seva visió nacional de país generi una il·lusió col·lectiva per un país lliure, on ens puguem reagrupar tots en busca d’un mateix objectiu: viure en un país millor.
I així, cada quatre anys! Sembla que se’ns riguin de nosaltres, oi? La nostre actual classe política està molt devaluada i està agafant un estigma molt negatiu. L’altre dia vaig sentir com un nen li deia a sa mare que volia ser polític (segur que devia haver vist el Polònia), i sa mare li va contestar “Ai fill meu, n’estàs segur?”.
Al nostre país no tenim veritables líders polítics que siguin un exemple digne per la nostra ciutadania, que mobilitzin les masses, que generin confiança en temps de crisis, que tinguin un projecte il·lusionant de país, ambiciós, amb coratge i valentia, que retorni la dignitat al nostre poble. Malgrat tot, sembla que alguna cosa pugui canviar aviat...
No vull generalitzar, ni vull ser demagògic (com fan la majoria dels polítics), però en el nostre país estem veient casos com el d’en Millet (molt amic dels seus amics) i com els dels informes inútils de la Generalitat (s’estima que en 2009 hi ha un pressupost de 52 milions de Euros en informes i que entorn 10-15% podria tenir irregularitats, feu números...), que son dignes d’estudi. Però no vull entrar en detall, jo simplement ho anomeria malbaratament de diners públics entre d’altres coses, i com diria en Nuñez: això és gravíssim!
El cas Gürtel dels amics del PP, és un tema apart. No goso ni a entrar a comentar-ho!
Però el que és més indignant, és que aquí no passa res! Aquí ningú assumeix la responsabilitat. Aquí ningú dimiteix. Aquí ningú és cessat. Quin sentiment d’impunitat! L’altra dia a la radio sentia com “algú” del govern de la Generalitat justificava el tema dels informes argumentant que ara s’estan fent auditories i que no s’ha comés cap il·legalitat. Però és que aquest no és el tema, el tema es que s’està jugant amb el diners públics, ja siguin ajudant a col·laboradors encoberts o ja sigui “llençant-los” per manca de controls, d’austeritat i de transparència. Legal ho serà però el que no serà és ètic! També serà legal que les fundacions polítiques rebin diners de fundacions culturals. Però això d’ètic no en té res i això sí que afecta a la moral de la societat!
Però jo penso que ja estem immunitzats, ja no ens afecta, ja no ens interessa, ja no ens importa... Obrim els diaris a veure quina n’han fet de grossa, quina és la corrupció del dia, quina es la desqualificació personal que toca ... i quan trobem una cosa positiva que hagin fet ens sorprèn: coi, com es possible?
La política ha de servir a la societat, i no servir-se de la confiança dipositada pels ciutadans. Desprès es queixen de la desafecció política. Quin serà el motiu pel qual la gent no va a votar? Molt fàcil, senzillament està fastiguejada de l’actual classe política. Per la gent del carrer la majoria dels polítics són uns lladres i que estan en política per interessos personals. Que es faci pública una enquesta sobre el que opina la gent sobre la classe política del nostre país, si tenen nassos?
Mori el mal govern! Cal fer foc nou! Retornar l’ètica a la política, prioritzar el servei al ciutadà i la bona gestió dels diners públics i a l’establiment d’uns controls interns eficients. Cal uns nous dirigents polítics que siguin una referència per tots els ciutadans, que la seva visió nacional de país generi una il·lusió col·lectiva per un país lliure, on ens puguem reagrupar tots en busca d’un mateix objectiu: viure en un país millor.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada