Resultaria molt fàcil caure en el desànim pels continus casos de corrupció política. Seria el més còmode passar de tot, dir que tots els polítics són iguals i no anar a votar... i raons no ens falten. Realment la desafecció amb l’actual classe política és tan gran, que l’abstenció seria la guanyadora de les properes eleccions al Parlament de Catalunya. N’estic segur! Però així no es canvien les coses!
Aquí tenim un problema, i no és el famós 3% que van assenyalar en Maragall tot mirant als amics convergents. Aquí el problema és que entre tots es tapen les vergonyes els uns als altres per tal que no es tiri de la manta, i alguns es quedin amb els peus freds, tal i com va insinuar recentment el propi Pujol. Aquí el problema és la connivència d’interessos personals i partidaris, aprofitant els buits legals i en alguns casos cometent il·legalitats a costa dels interessos públics. El terreny està abonat: ajuntaments amb pocs recursos que utilitzen requalificacions i convenis urbanístics per sobreviure i aconseguir així algun equipament pel poble, promotors especulatius sense escrúpols que es beneficien per la febre constructora, comissions i gratificacions varies que van a parar a mans particulars o subvencionant algun partit polític, etc.... I que quedi be clar, no estic dient que tothom ho faci, eh? Tothom no..., però potser tampoc tothom tindrà la consciència gaire tranquil·la. Qui sap si algun dia, en Super-Garzón trucarà a la porta...
Això està muntat així. Tothom és conscient dels problemes de finançament dels ajuntaments, de la discrecionalitat de la planificació urbanística, de les comissions que van circulant per atorgar obres públiques, de les fonts del finançament del partits polítics, etc. Tothom n’és conscient. I jo em pregunto: què estan fent els nostres polítics per corregir-ho i regular-ho? No ens fa falta unes lleis ben clares que donin transparència a tanta foscor? El nostre actual sistema polític i democràtic està fracassant, i fruit d’això són els diversos casos de corrupció. Com dirien els gallecs: nunca mais! Que no torni a passar!
Però no ens podem resignar. Ha arribat el moment de dir ja n’hi ha prou i ara, més que mai, el nostre país necessita que la gent es mobilitzi activament i prengui una posició políticament activa com a resposta a l’actual desànim col·lectiu i poder canviar les coses. En cas contrari, tots aquells que es quedin a casa, decebuts amb el sistema, pensant que tot quedarà igual, abstenint-se o votant en blanc, seran còmplices de mantenir el deteriorament democràtic del nostre país.
Necessitem canviar la nostra classe política i tot allò corrupte que l’envolta. Necessitem alliberar-nos i escriure el nostre present i amb la il·lusió i l’esperança d’un futur millor per nosaltres i per les properes generacions. I ho fem de fer de manera activa i desacomplexada. Si realment volem canviar les coses no ens preguntem què pot fer el nostre país per nosaltres, sinó més aviat, què podem fer nosaltres pel nostre país!
Començo a veure moviments en una societat que vol tornar a aixecar el cap i que reclama el retorn de la dignitat i el patriotisme, com són els casos de les consultes de la independència que es volen promoure arreu del territori, així com principalment, la consolidació de Reagrupament, com a alternativa política ferma que defensa també la regeneració democràtica, tan necessària en aquests temps.
Catalunya necessita un projecte de futur i això passa inevitablement per canviar i renovar la nostra classe política. Cal fer foc nou. Necessitem una alternativa viable, sòlida, que sigui valenta per defensar els nostres interessos i que lluiti per les llibertats del nostre poble, a l’hora que tingui coratge per canviar les coses, que dignifiqui la política i la seva ètica i que suposi un aler d’esperança. I tu, com penses reaccionar, passant de tot o bé lluitant activament per canviar les coses?
Aquí tenim un problema, i no és el famós 3% que van assenyalar en Maragall tot mirant als amics convergents. Aquí el problema és que entre tots es tapen les vergonyes els uns als altres per tal que no es tiri de la manta, i alguns es quedin amb els peus freds, tal i com va insinuar recentment el propi Pujol. Aquí el problema és la connivència d’interessos personals i partidaris, aprofitant els buits legals i en alguns casos cometent il·legalitats a costa dels interessos públics. El terreny està abonat: ajuntaments amb pocs recursos que utilitzen requalificacions i convenis urbanístics per sobreviure i aconseguir així algun equipament pel poble, promotors especulatius sense escrúpols que es beneficien per la febre constructora, comissions i gratificacions varies que van a parar a mans particulars o subvencionant algun partit polític, etc.... I que quedi be clar, no estic dient que tothom ho faci, eh? Tothom no..., però potser tampoc tothom tindrà la consciència gaire tranquil·la. Qui sap si algun dia, en Super-Garzón trucarà a la porta...
Això està muntat així. Tothom és conscient dels problemes de finançament dels ajuntaments, de la discrecionalitat de la planificació urbanística, de les comissions que van circulant per atorgar obres públiques, de les fonts del finançament del partits polítics, etc. Tothom n’és conscient. I jo em pregunto: què estan fent els nostres polítics per corregir-ho i regular-ho? No ens fa falta unes lleis ben clares que donin transparència a tanta foscor? El nostre actual sistema polític i democràtic està fracassant, i fruit d’això són els diversos casos de corrupció. Com dirien els gallecs: nunca mais! Que no torni a passar!
Però no ens podem resignar. Ha arribat el moment de dir ja n’hi ha prou i ara, més que mai, el nostre país necessita que la gent es mobilitzi activament i prengui una posició políticament activa com a resposta a l’actual desànim col·lectiu i poder canviar les coses. En cas contrari, tots aquells que es quedin a casa, decebuts amb el sistema, pensant que tot quedarà igual, abstenint-se o votant en blanc, seran còmplices de mantenir el deteriorament democràtic del nostre país.
Necessitem canviar la nostra classe política i tot allò corrupte que l’envolta. Necessitem alliberar-nos i escriure el nostre present i amb la il·lusió i l’esperança d’un futur millor per nosaltres i per les properes generacions. I ho fem de fer de manera activa i desacomplexada. Si realment volem canviar les coses no ens preguntem què pot fer el nostre país per nosaltres, sinó més aviat, què podem fer nosaltres pel nostre país!
Començo a veure moviments en una societat que vol tornar a aixecar el cap i que reclama el retorn de la dignitat i el patriotisme, com són els casos de les consultes de la independència que es volen promoure arreu del territori, així com principalment, la consolidació de Reagrupament, com a alternativa política ferma que defensa també la regeneració democràtica, tan necessària en aquests temps.
Catalunya necessita un projecte de futur i això passa inevitablement per canviar i renovar la nostra classe política. Cal fer foc nou. Necessitem una alternativa viable, sòlida, que sigui valenta per defensar els nostres interessos i que lluiti per les llibertats del nostre poble, a l’hora que tingui coratge per canviar les coses, que dignifiqui la política i la seva ètica i que suposi un aler d’esperança. I tu, com penses reaccionar, passant de tot o bé lluitant activament per canviar les coses?
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada