OFERTA DE FEINA: PRESIDENT DE LA GENERALITAT

. diumenge, 21 de novembre del 2010
0 comentaris

Petit país amb molt potencial, anomenat Catalunya, busca al representant del seu màxim òrgan d’autogovern, la GENERALITAT de CATALUNYA:


PRESIDENT DE LA GENERALITAT
La seva Molt Honorable missió serà:

• Retornar la dignitat nacional i la il•lusió col•lectiva per a un projecte de país lliure.
• Lluitar per la independència com a única via de progrés i benestar dels seus ciutadans.
• Defensar que Catalunya ha de ser una nació lliure i que necessitem tenir Estat i Constitució sobre la qual projectar la construcció del nostre futur lliure i sobirà.
• Proclamar des del Parlament, la Declaració unilateral d’independència, amb el posterior referèndum per ser ratificat pel nostre poble, amb el conseqüent reconeixement i integració de Catalunya, com a Estat lliure, independent, democràtic i social a la Unió Europea i en el món.
• Regenerar la democràcia, amb una major exigència ètica de l’activitat política que impedeixi casos de corrupció.
• Apropar els ciutadans a la política seguint els principis d’honestedat, integritat, objectivitat, transparència i responsabilitat, eliminant la desafecció política dels últims anys.
• Fer una llei electoral pròpia de Catalunya, que limiti els mandats, la despesa electoral, tot exigint una major transparència en el finançament dels partits polítics així com la declaració patrimonial dels càrrecs públics.
• Controlar la despesa pressupostària amb el màxim rigor i austeritat, eliminant càrrecs innecessaris i informes de dubtosa utilitat.
• Optimitzar i simplificar l’Administració Pública, buscant la màxima eficàcia en la gestió dels recursos públics i simplificant els tràmits administratius.
• Treballar pel retorn dels valors de Catalunya: treball, esforç, iniciativa, creativitat, estalvi i visió de futur, retrobant l’excel•lència del país.
• Potenciar els sectors estratègics de Catalunya, que ens donen un major valor afegit, i crear les condicions necessàries per la seva productivitat: infraestructures, comunicacions, mobilitat, energia, recerca i societat del coneixement.
• Convertir l’eliminació de l’espoli fiscal, gràcies a la independència, en una menor pressió fiscal i en una major riquesa i benestar social per tot el país.

El perfil desitjat és:

Persona seria, responsable i coherent, amb uns innegables principis i valors d’estima a Catalunya i a la seva gent. Amb un bagatge personal i professional innegable que s’adapti als requisits demanats. No és necessària experiència en política, i preferiblement que tingui una professió prèvia, evitant els vicis dels actuals polítics mediocres.

Abstenir-se, polítics professionals, mediocres i /o corruptes, que no han sigut capaços de defensar la dignitat nacional i que no contemplen que la independència és l’única eina per assolir el veritable canvi que garanteixi el progrés i benestar social de les catalanes i catalans, i també el de les futures generacions, al constatar-ne que no hi ha alternativa possible que ho aconsegueixi.

Els possibles candidats/es seran avaluats en una única proba el proper diumenge 28 de Novembre, per un tribunal popular. I si vols formar part d’aquest magnànim tribunal, simplement has d’anar a votar!

QUO VADIS, CATALUNYA?

. diumenge, 14 de novembre del 2010
0 comentaris



Considero que el títol d’aquesta modesta nota d’opinió Quo vadis, Catalunya? ( Cap a on vas, Catalunya?) és suficientment indicatiu del punt on ens trobem les catalanes i els catalans.


Estem davant de les eleccions al Parlament de Catalunya que marcaran el futur de tota una generació així com el camí a seguir de tot del país. En els darrers anys han passat prou coses i prou greus, com per considerar d’especial transcendència el resultat electoral del proper 28 de novembre.


Per enumerar uns quants fets de rellevància hi trobem: el cansament del procés estatutari i les conseqüents retallades del Tribunal Constitucional, la perpetuació de l’espoli fiscal per la qual cada català contribueix una mitja de tres mil euros anuals al benestar de la resta d’espanyols al mateix temps que la crisi econòmica castiga les empreses catalanes i premia l’atur amb rècords molt preocupants amb els corresponent drames socials. Gràcies a la gran desafecció de la política per culpa de la mediocritat i covardia dels polítics per assumir un projecte de país il•lusionant, han aparegut una sèrie de plataformes socials que clamen per la independència de Catalunya, donant com a resultat noves alternatives polítiques al Parlament. I ja no ens sorprèn la continua negativa a la participació lliure de seleccions esportives catalanes, ni els continuats atacs a la nostra llengua, el català, per part dels mateixes institucions d’un Estat que no ens accepta tal i com som. Així, doncs, què més ens han de fer per tal que reaccionem? Què més? No us bull la sang davant de cada menyspreu i manca de respecte que en som víctimes? No us fa mal el país?

El passat 10 de juliol, a la històrica manifestació a Barcelona, semblava que alguna cosa de debò podia passar, malgrat la nostra classe dirigent. La societat civil va posar de clarament de manifest que cal fer alguna cosa per defensar la dignitat nacional, sortint de l’armari milers d’independentistes d’arreu. La multitudinària manifestació va ser tot un exemple de catalanitat i d’orgull de ser català.

Desprès de l’estiu, sembla que la societat torna a estar adormida, gràcies a l’anestèsia general aplicada pels partits polítics clàssics amb les falses promeses, plena de demagògia i hipocresia, barrejada amb atacs personals d’un baix perfil i un baix to preocupant. La baixa qualitat democràtica del nostre país “prostitueix” el sistema. És una vergonya veure com els mitjans de comunicació i el poder judicial ballen al ritme dels dictàmens d’uns polítics de segona per un país de primera.

La sensació que de que aquí no ha passat res m’angoixa i el sentiment de que, potser, no res canviarà en el futur, encara em pertorba més. Sé que no cal fer cas a les enquestes manipulades i que cal escoltar totes les alternatives polítiques existents, per noves que siguin, com per exemple les de REAGRUPAMENT. I si finalment no aconseguim canviar res, simplement haurem d’acceptar que tenim el país que ens mereixem, sense més dret de queixa.

Cal recordar que el futur de Catalunya, com a poble lliure, no es fa en contra de ningú, sinó que simplement a favor de tots nosaltres. Així doncs, tenim a les nostres mans, el vot que pot orientar el camí que seguirà el nostre país. Quo Vadis Catalunya? Diga-m’ho tu, votant amb el cap, però també amb el cor.