CAP FRED, COR CALENT !

L’altre dia vaig portar el nen al metge. Feia alguns dies que estava inquiet i neguitós, i a més tenia una febre alta. El doctor, després de fer les seves comprovacions, em va dir que tot allò que li passava al nen era senzillament una crisi de creixement. Em va dir que només seria qüestió de dies que tot tornés a la normalitat i que no em preocupés ja que el nen estaria més alt i més fort.

La família estava molt amoïnada i el padrí no les tenia totes, però quan els vam comunicar el diagnòstic del doctor, la majoria d’ells van quedar molt més tranquils. I efectivament al cap d’uns dies el nen va millorar ràpidament, se li va desvetllar la gana i tornava a estar molt actiu. Com ha crescut aquest nen en pocs dies!, afirmava la padrina, mentre li comprava unes sabates noves, perquè les velles ja havien quedat petites....

Aquests és un senzill relat, que pot assimilar-se a allò que li ha passat realment a Reagrupament els últims dies. Pel que sembla, hi ha hagut una sèrie de conflictes interns que no permetien el correcte funcionalment de la Junta Executiva nascuda l’Octubre passat. Segurament hi ha hagut una acumulació de circumstàncies, malentesos, victimismes, seguidisme, interessos personals (legítims i d’altres que no), manca de comunicació, etc… Res que no sigui normal en d’altres entitats similars, i que van provocar la febrada del proppassat cap de setmana.

Primer de tot, al meu entendre, cal indicar que la regeneració de la pròpia ha junta ha sigut massa poc transparent i massa extemporània. S’han entrat en personalismes i desqualificacions innecessàries, quan em consta que hi ha almenys dues persones que han fet molt bona feina que caldria reconèixer. Per aquest motiu és normal que hi hagi gent sorpresa i decebuda, que en breu segur que tornaran a pujar al carro.

De tot cor, espero que desprès de la tempesta, torni la calma i el cel faci net i que el sol brilli amb més potència i energia que mai. Sincerament, crec que hi han posades masses expectatives en el projecte de Reagrupament. Hauríeu d’haver vist, com bullien el mitjans de comunicació (radio, televisió, premsa, internet, foros, blogs,...). Això vol dir que Reagrupament interessa i que el país no es pot permetre més decepcions! Em fa l’efecte que en Carretero, que ha vist reforçat el seu lideratge, i els seus estan més vius que mai. Molt em temo que no estan de pas, estan aquí per quedar-s’hi.

Estic d’acord amb la immensa majoria, el projecte de Reagrupament no s’entendria sense el lideratge d’en Carretero. Ara bé, que vol dir molt, si el projecte de país que defensa Reagrupament fracassa, serà degut a que han fracassat els seus líders, perquè els objectius que defensa (la independència i la regeneració de la política) són els bons. Això ens ho diu la raó i ens ho acabarà dient el temps! El projecte de país ha d’estar per sobre de les persones!

Qualsevol projecte de qualsevol tipus s’ha de sustentar en uns valors. El projecte de Reagrupament té com a base la transparència, la comunicació, la proximitat al territori, la transversalitat, valorar allò que ens uneix enlloc de discutir per allò que ens separa, entre d’altres. I cal donar exemple amb la resta de partits polítics, sent coherent amb els propis valors. A la política, aconseguir l’objectiu justifica els mitjans ? Només si es fan les coses ben fetes d’acord amb els propis valors. Cal tenir el cap fred i el cor calent!

De totes maneres, no cal perdre l’objectiu de vista, aconseguir una majoria suficient al Parlament de Catalunya que declari unilateralment la independència i posteriorment sigui referendat pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya no serà empresa fàcil. Es necessiten aglutinar, sumar i reagrupar moltes sensibilitats nacionals que tenen un objectiu comú. I amb aquesta finalitat, Reagrupament està treballant activament per impulsar una alternativa política, transversal i d’ampli espectre que aconsegueix fer el canvi polític que necessita el nostre país. Com va dir Martí i Pol: tot està per fer i tot és possible!