R-AUTO-CRITI-CAT
Estic tocat. Molt tocat! Fa uns tres dies que estic baix de moral. És com si m’haguessin donat unes males noticies i encara no acabés de creure-m’ho. És com la ressaca que hom té l’endemà d’una gran festa. Els esdeveniments del proppassat cap de setmana a Reagrupament m’han suposat un shock, però no només a mi, estic segur que també a molts de vosaltres.
Sé que ara les coses s’estan reconduint i sincerament me n’alegro i molt. Espero i desitjo que Reagrupament no ens doni més ensurts, que el nostre cor ja ha patit masses decepcions polítiques.
Jo vull fer autocrítica de mi mateix, i per extensió, tots aquells que s’han implicat activament en el projecte de Reagrupament, promogut pel doctor de Puigcerdà, Joan Carretero, i per una bona colla de persones afins. Els nouvinguts a la política hem comprat la independència i la regeneració de la política promulgada per Reagrupament. La il·lusió i l’esperança que ens ha generat (i encara genera) només es comparable a la decepció soferta. Quan ho vaig saber el dissabte al vespre, el primer que vaig pensar: i ara a qui votaré? Quina és l’alternativa política al nostre país? I al no trobar la resposta, encara creixia més la meva desesperació. Havíem quedat orfes políticament! No ens pot haver passat això a nosaltres! Ara no! Però que ha passat? No entenc res!
Digueu-me ingenu, però ara continuo sense entendre moltes coses. De totes maneres veig una acumulació de circumstàncies, malentesos, victimismes, seguidisme, interessos personals (legítims i altres que no), manca de comunicació, etc… En fi una barreja difícil de pair i encara podem donar sort que ens ha passat ara quan no ha començat la pre-campanya.
De tot cor, espero que desprès de la turmenta, torni la calma i el cel faci net i que el sol brilli amb més potència i energia que mai.
Estic d’acord amb la immensa majoria, el projecte de Reagrupament no s’entendria sense el lideratge d’en Carretero. Ara bé, que vol dir molt, si el projecte de país que defensa Reagrupament fracassa, serà degut a que han fracassat els seus líders, perquè els nostres objectiu són els bons. Això ens ho diu la raó i ens ho dirà el temps! Els nostre projecte de país està per sobre de les persones!
Qualsevol projecte de qualsevol tipus s’ha de sustentar en uns valors. El projecte de Reagrupament té com a base la transparència, la comunicació, la proximitat al territori, la transversalitat, valorar allò que ens uneix enlloc de discutir per allò que ens separa, entre d’altres. I cal donar exemple amb la resta de partits polítics, sent coherent amb els propis valors. A la política, aconseguir l’objectiu justifica els mitjans ? Només si es fan les coses ben fetes d’acord amb els propis valors.
No voldria acomiadar aquesta nota, sense agrair la inestimable col·laboració dels mitjans de comunicació que s’han fet ressò de la crisi, ja passada, de Reagrupament. Tant de bo, ens haguessin fet la meitat del cas, en els mesos anteriors quan s’han estat agrupant sensibilitats nacionals diverses amb un objectiu comú : viure en un país lliure, viure en un país millor.
Malgrat tot, continuo pensant que Reagrupament és l’única alternativa política vàlida pel bé del nostre país. Ara, més reforçats que mai: endavant Reagrupament!
Sé que ara les coses s’estan reconduint i sincerament me n’alegro i molt. Espero i desitjo que Reagrupament no ens doni més ensurts, que el nostre cor ja ha patit masses decepcions polítiques.
Jo vull fer autocrítica de mi mateix, i per extensió, tots aquells que s’han implicat activament en el projecte de Reagrupament, promogut pel doctor de Puigcerdà, Joan Carretero, i per una bona colla de persones afins. Els nouvinguts a la política hem comprat la independència i la regeneració de la política promulgada per Reagrupament. La il·lusió i l’esperança que ens ha generat (i encara genera) només es comparable a la decepció soferta. Quan ho vaig saber el dissabte al vespre, el primer que vaig pensar: i ara a qui votaré? Quina és l’alternativa política al nostre país? I al no trobar la resposta, encara creixia més la meva desesperació. Havíem quedat orfes políticament! No ens pot haver passat això a nosaltres! Ara no! Però que ha passat? No entenc res!
Digueu-me ingenu, però ara continuo sense entendre moltes coses. De totes maneres veig una acumulació de circumstàncies, malentesos, victimismes, seguidisme, interessos personals (legítims i altres que no), manca de comunicació, etc… En fi una barreja difícil de pair i encara podem donar sort que ens ha passat ara quan no ha començat la pre-campanya.
De tot cor, espero que desprès de la turmenta, torni la calma i el cel faci net i que el sol brilli amb més potència i energia que mai.
Estic d’acord amb la immensa majoria, el projecte de Reagrupament no s’entendria sense el lideratge d’en Carretero. Ara bé, que vol dir molt, si el projecte de país que defensa Reagrupament fracassa, serà degut a que han fracassat els seus líders, perquè els nostres objectiu són els bons. Això ens ho diu la raó i ens ho dirà el temps! Els nostre projecte de país està per sobre de les persones!
Qualsevol projecte de qualsevol tipus s’ha de sustentar en uns valors. El projecte de Reagrupament té com a base la transparència, la comunicació, la proximitat al territori, la transversalitat, valorar allò que ens uneix enlloc de discutir per allò que ens separa, entre d’altres. I cal donar exemple amb la resta de partits polítics, sent coherent amb els propis valors. A la política, aconseguir l’objectiu justifica els mitjans ? Només si es fan les coses ben fetes d’acord amb els propis valors.
No voldria acomiadar aquesta nota, sense agrair la inestimable col·laboració dels mitjans de comunicació que s’han fet ressò de la crisi, ja passada, de Reagrupament. Tant de bo, ens haguessin fet la meitat del cas, en els mesos anteriors quan s’han estat agrupant sensibilitats nacionals diverses amb un objectiu comú : viure en un país lliure, viure en un país millor.
Malgrat tot, continuo pensant que Reagrupament és l’única alternativa política vàlida pel bé del nostre país. Ara, més reforçats que mai: endavant Reagrupament!
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada