Diuen que hi ha un volcà a Islàndia que ha paralitzat tot Europa. Resulta curiós veure com l’erupció d’un volcà llunyà, sota la gelera d'Eyjafjallajökull, ha pogut afectar a centenars de milers d’europeus. Aeroports tancats arreu, passatgers dormint al terra igual que els avions. Tota Europa paralitzada per uns dies, encara que segur que als afectats els hi ha semblat etern.
També diuen que a l’Estat espanyol, hi ha un volcà que últimament està molt actiu. Aquest volcà no pot ser cap altre que el malaurat Tribunal Constitucional, que és com el volcà islandès. Vaja, que ho paralitza tot. En lloc de llençar cendres al cel, vomita incomprensió vers els catalans. Però la seva paràlisi és causada per la seva incompetència...si no són capaços dictar sentència, de què serveixen? El que està passant amb aquesta institució és simplement increïble. Molt em temo que és víctima dels seus propis designis. Diuen que el poder judicial és un poder de l’Estat independent, però si els membres del màxim òrgan representant de la justícia són nominats pel polítics, oi? Així doncs, on està la independència dels jutges? En funció del color polític d’un moment, el poder judicial tindrà un major pes progressista o conservador. Però on és la independència judicial? La independència de poders no és la base de ma democràcia? Jo pensava que la justícia és cega, però ara ja penso que és tonta (amb tot el respecte)... La seva incapacitat només es comparable el seu caràcter deslegitimat per la composició de magistrats recusats, prorrogats i en funcions.....Sense comentaris!
Però aquest no és debat que vull obrir. L’interès rau en la situació surrealista que s’ha creat sobre el recurs d’inconstitucionalitat presentada pel PP, entre d’altres, sobre l’Estatut de Catalunya. Suposo que tothom està d’acord amb mi que el que està passant és un vergonya nacional (de l’Estat Espanyol, és clar!). Però si tal i com estan les coses, ho tenen molt senzill! Només han de dictaminar si el deixen moribund o bé el maten directament.
L’estatut(et) ja va néixer dèbil amb poques forces encara menys ambició. Ens ho van voler vendre com un pas més pel nostre autogovern, però el camí triat era l’equivocat. Si continuem en aquesta direcció, entrarem en via morta, sense sortida possible. Tot un cul de sac! Ja hem vist la misèria del finançament aconseguit, perpetuant l’espoli fiscal , per exemple. Molts venedors barats d’estatuts s’estan adonant que l’actual via autonomista no ens porta enlloc, i al final hauran de reconèixer que l’estatut està mort i que entre tots l’han matat!
Però no ens hauríem de preocupar per la sentència de l’estatut. La nostra dignitat nacional està molt per sobre de polèmiques judicials. Massa poca llei pel nostre gran país! Ha quedat prou clar i evident, que no es respecta el nostre fet diferencial ni la nostra voluntat de ser. Tenim dret a decidir i no ens poden prendre la llibertat! Els de Reagrupament ja han presentat un primer esborrany de la futura Constitució Catalana. Us hi apunteu?
L’estatut està mort, però la societat civil catalana està més viva que mai, gràcies a la incompetència dels nostres actuals polítics que ha fet reaccionar a la societat amb multitud de plataformes, associacions i milers de voluntaris que participen en les consultes sobre la independència . Només una resposta unitària per part de la societat civil, reagrupant els seus esforços cap un objectiu comú que no és cap altre quer assolir que el nostre país sigui ric i ple, a l’hora que pròsper i sobirà, desenvolupant tot el seu potencial, tant social com econòmic, tant pel present com per les futures generacions.
No ens podem permetre que un volcà llunyà ens afecti. Nosaltres anem fent via, d’acord?
Però aquest no és debat que vull obrir. L’interès rau en la situació surrealista que s’ha creat sobre el recurs d’inconstitucionalitat presentada pel PP, entre d’altres, sobre l’Estatut de Catalunya. Suposo que tothom està d’acord amb mi que el que està passant és un vergonya nacional (de l’Estat Espanyol, és clar!). Però si tal i com estan les coses, ho tenen molt senzill! Només han de dictaminar si el deixen moribund o bé el maten directament.
L’estatut(et) ja va néixer dèbil amb poques forces encara menys ambició. Ens ho van voler vendre com un pas més pel nostre autogovern, però el camí triat era l’equivocat. Si continuem en aquesta direcció, entrarem en via morta, sense sortida possible. Tot un cul de sac! Ja hem vist la misèria del finançament aconseguit, perpetuant l’espoli fiscal , per exemple. Molts venedors barats d’estatuts s’estan adonant que l’actual via autonomista no ens porta enlloc, i al final hauran de reconèixer que l’estatut està mort i que entre tots l’han matat!
Però no ens hauríem de preocupar per la sentència de l’estatut. La nostra dignitat nacional està molt per sobre de polèmiques judicials. Massa poca llei pel nostre gran país! Ha quedat prou clar i evident, que no es respecta el nostre fet diferencial ni la nostra voluntat de ser. Tenim dret a decidir i no ens poden prendre la llibertat! Els de Reagrupament ja han presentat un primer esborrany de la futura Constitució Catalana. Us hi apunteu?
L’estatut està mort, però la societat civil catalana està més viva que mai, gràcies a la incompetència dels nostres actuals polítics que ha fet reaccionar a la societat amb multitud de plataformes, associacions i milers de voluntaris que participen en les consultes sobre la independència . Només una resposta unitària per part de la societat civil, reagrupant els seus esforços cap un objectiu comú que no és cap altre quer assolir que el nostre país sigui ric i ple, a l’hora que pròsper i sobirà, desenvolupant tot el seu potencial, tant social com econòmic, tant pel present com per les futures generacions.
No ens podem permetre que un volcà llunyà ens afecti. Nosaltres anem fent via, d’acord?
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada