Els catalans no podíem ser menys i ja tenim el Madoff català. Sí, sí senyor, en Fèlix Millet s’ha convertit en l’heroi per tots els estafadors i amants de les males arts del nostre país. I és que en aquesta tèrbola història, alguna cosa no sona gaire bé, i creieu-me que no és la música que s’escolta habitualment en el Palau de la Música Catalana.
Sincerament desconeixo els detalls de la trama de corrupteles, factures falses, diner negre, apropiació indeguda, viatges exòtics, reformes d’habitatges familiars, renting exhorbitants de cotxes, etc… En fi, tot un abús i una vergonya nacional. Amb l’agravant que sembla ser un tema que ve de lluny i que, per tant, hauria de ser conegut per tothom. I tot això, sembla ser, que convenientment assessorat, alhora que correctament auditat.
Però no oblidem que el Palau de la Música no deixa de ser una entitat privada subvencionada amb diners públics, i per tant el Patronat que gestiona el Palau, format entre d’altres, per la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de Cultura, com a gestors del Palau de la Música, són co-responsables d’aquest desgavell. Dels imputats directes, que s’encarregui la justícia, però de la resta d’implicats indirectament en la mala gestió del Patronat haurien de dimitir dels seus càrrecs, per sentit comú i per dignitat. Aquí han badat tots!
Els catalans tenim una creu, i no em refereixo a la de Sant Jordi que hauria de tornar el Sr. Millet o bé retirar-li immediatament. Ja tenim prou penalitats amb l’actual crisi econòmica gravada per l’espoli fiscal que ens som víctimes i que ens impedeix fer polítiques socials pròpies, com per sobre, les nostres institucions no vetllin amb prou diligència, per la correcta utilització dels diners públics i la seva reversió a la societat.
La societat catalana no pot permetre que organismes públics subvencionin amb diners públics entitats privades, per molta funció social que faci, i que es posteriorment desentengui de la seva gestió, fent cas omís a determinats informes de la Sindicatura de Comptes. Alguna cosa molt greu ha fallat per part dels nostres actuals polítics. La deixadesa de funcions, la manca de control i el poc coratge per assumir responsabilitats defineixen un estil molt baix de política i de mala praxis. Ara per més inri, estem presenciant un altre episodi més de la degradació de la nostra classe política, quan uns acusen als altres per aquest lamentable fet. Què trist! I desprès diuen que hi ha desafecció política ...
Prou! No podem continuar així. Els catalans ens mereixem una nova classe política que suposi una veritable renovació política i regeneració democràtica. Necessitem una alternativa il·lusionant que porti aire fresc i que escombri tot l’ambient viciat i podrit de la nostra política. I entre tots els canvis i reformes que caldria afrontar, s’hauria de revisar el sistema de subvencions públiques (que fa un tuf insuportable a barreja d’interessos polítics i personals, més que no pas a defensa d’interessos culturals i socials) i establir mecanismes de control eficients i àgils que n’evitin un mal ús. Una correcta acció de govern s’ha de caracteritzar pel rigor pressupostari, l’austeritat i el caràcter social de la despesa pública. Amb els diners dels ciutadans no s’hi juga!
Sincerament desconeixo els detalls de la trama de corrupteles, factures falses, diner negre, apropiació indeguda, viatges exòtics, reformes d’habitatges familiars, renting exhorbitants de cotxes, etc… En fi, tot un abús i una vergonya nacional. Amb l’agravant que sembla ser un tema que ve de lluny i que, per tant, hauria de ser conegut per tothom. I tot això, sembla ser, que convenientment assessorat, alhora que correctament auditat.
Però no oblidem que el Palau de la Música no deixa de ser una entitat privada subvencionada amb diners públics, i per tant el Patronat que gestiona el Palau, format entre d’altres, per la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de Cultura, com a gestors del Palau de la Música, són co-responsables d’aquest desgavell. Dels imputats directes, que s’encarregui la justícia, però de la resta d’implicats indirectament en la mala gestió del Patronat haurien de dimitir dels seus càrrecs, per sentit comú i per dignitat. Aquí han badat tots!
Els catalans tenim una creu, i no em refereixo a la de Sant Jordi que hauria de tornar el Sr. Millet o bé retirar-li immediatament. Ja tenim prou penalitats amb l’actual crisi econòmica gravada per l’espoli fiscal que ens som víctimes i que ens impedeix fer polítiques socials pròpies, com per sobre, les nostres institucions no vetllin amb prou diligència, per la correcta utilització dels diners públics i la seva reversió a la societat.
La societat catalana no pot permetre que organismes públics subvencionin amb diners públics entitats privades, per molta funció social que faci, i que es posteriorment desentengui de la seva gestió, fent cas omís a determinats informes de la Sindicatura de Comptes. Alguna cosa molt greu ha fallat per part dels nostres actuals polítics. La deixadesa de funcions, la manca de control i el poc coratge per assumir responsabilitats defineixen un estil molt baix de política i de mala praxis. Ara per més inri, estem presenciant un altre episodi més de la degradació de la nostra classe política, quan uns acusen als altres per aquest lamentable fet. Què trist! I desprès diuen que hi ha desafecció política ...
Prou! No podem continuar així. Els catalans ens mereixem una nova classe política que suposi una veritable renovació política i regeneració democràtica. Necessitem una alternativa il·lusionant que porti aire fresc i que escombri tot l’ambient viciat i podrit de la nostra política. I entre tots els canvis i reformes que caldria afrontar, s’hauria de revisar el sistema de subvencions públiques (que fa un tuf insuportable a barreja d’interessos polítics i personals, més que no pas a defensa d’interessos culturals i socials) i establir mecanismes de control eficients i àgils que n’evitin un mal ús. Una correcta acció de govern s’ha de caracteritzar pel rigor pressupostari, l’austeritat i el caràcter social de la despesa pública. Amb els diners dels ciutadans no s’hi juga!
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada