JA N'HI HA PROU!

Crideu amb mi “JA N’HI HA PROU!”. Crideu fort, crideu emprenyats, molt emprenyats: “Ja n’hi ha prou”. I no, no és el lema de la propera manifestació del 10 de juliol a Barcelona. Només és l’estat d’ànim de una gran part (potser una majoria?) de la població de Catalunya.

Sincerament, no esteu farts de tot plegat? Creieu que ha valgut la pena tot el desgast que ens ha suposat el procés estatutari? S’ha aconseguit realment alguna cosa significativa i rellevant que suposi una millora clara del progrés econòmic i social per Catalunya, o ans al contrari, en alguns aspectes encara estarem pitjor que amb l’anterior estatut? Més enllà dels aspectes tècnics i dels articles retallats i interpretables, el que realment ens ha “tocat” és la dignitat nacional, i això és ja l’únic que ens queda.
Pobre estatut! Ha estat a l’UVI els últims quatre anys, i ja sabíem que acabaria així un dia o altre, oi? El deslegitimat TC ha sentenciat i ha aplicat l’extrema unció a un debilitat i moribund estatut, declarant-lo inconstitucional parcialment. La voluntat de la majoria del poble català no ha estat respectada i l’enterrament de l’estatut serà el proper 10 de juliol. I dic enterrament perquè la unitat catalana és pur tacticisme polític. Què passarà l’endemà?

Si pensem en petit, ens quedarem sempre petits! Dignitat és patriotisme, i patriotisme és independència!

Fixeu-vos bé que aquí tothom està dient: “ Ja n’hi ha prou!”. L’Estat espanyol, a través del Tribunal Constitucional i amb el suport dels dos partits nacionalistes espanyols, PSOE i PP, han dir, molt claret, que fins aquí hem arribat, que és el fi de trajecte i que deixem d’emprenyar, amb l’excusa de la “indisoluble unidad de España”. Que el PP i el PSOE estiguin contents i satisfets de la sentència és realment molt significatiu...

Per altra banda, tenim els polítics catalans, més preocupats de les seves expectatives electorals que de l’ interès nacional de Catalunya (cosa que confonen habitualment). El passat dijous, mirant el programa Àgora, de TV3, vaig constatar que l’únic que els uneix és la seva mediocritat. Alguns es posen la senyera per tapar-se les vergonyes del cas Millet i derivats, altres mostren incoherència total per mantenir-se al govern, i els altres simplement sembla que viuen en una altre món i la seva miopia no els deixa veure la realitat actual de Catalunya. D’aquesta colla, també en començo a estar cansat, molt cansat… Per sort tothom sortirà retratat a la foto electoral de la tardor. Cada partit s’ha posicionat envers el seu projecte polític de Catalunya. Tothom sap quin peu calcen cadascú i molts ja els hi diem “Home, ja n’hi ha un tip!” (alies “ja n’hi ha prou!”).

Però, quina és la realitat actual de Catalunya? Què vol la majoria dels catalans? Continuar com estem o viure en un país millor? Viure de lloguer en un pis amb més veïns envejosos o bé anar-se a viure en una gran casa pròpia? La realitat és que Catalunya està sofrint un gran crisi econòmica, social i d’identitat nacional. L’atur, els actuals índex de pobresa del nostre país són molt preocupants, i això m’entristeix molt. El nostre petit país és molt gran! No ens podem permetre viure resignats! Ja n’hi ha prou de camins equivocats, només la independència ens portarà el progrés social i el benestar al nostre país.

I per aconseguir-ho, ens cal una alternativa política que sigui transversal, equilibrada i unitària

que prioritzi la independència. Caldria convocar una Conferència Nacional del Sobiranisme en la que s’hi puguin adherir i reagrupar totes aquelles sensibilitats polítiques nacionals que vulguin lluitar realment per la dignitat nacional de Catalunya. L’objectiu bé que s’ho mereix! Ha arribat el moment de dir ja n’hi ha prou, donar un pas endavant i posar-se a treball realment pel futur del nostre país.