Any nou, vida nova? Si volem sí! Si volem aquest any 2010 pot ser l’inici d’una nova vida. I no ho dic, perquè l’actual situació econòmica i social sigui tan depriment que pitjor no podem anar, i que per poc que es millori ja semblarà que veiem brots verds per tot arreu. Alguns ja veuen la llum al final del túnel, però el que no saben que el que veuen és un camió que està a punt d’atropellar-los…
La vida nova pot venir si realment volem canviar les coses, si realment és la nostra voluntat canviar les coses. Si volem el mateix, continuem fent el mateix… però no pretenguem fer coses diferents, si continuem fent el mateix. Qualsevol canvi real, exigeix primer un canvi nostre.
I ho dic tant des del punt de vista individual, com des del punt del vista col·lectiu. A nivell personal, cadascú coneix les seves pròpies inquietuds i necessitats i només en depèn de cada persona buscar la seu pròpia motivació per aconseguir-ho. A nivell col·lectiu, segurament la majoria estarà d’acord que el nostre país necessita un canvi. I no un simple canvi com el traspàs de les rodalies de RENFE, fet anunciat com el més important dels últims anys per part del tripartit. Quina poca alçada de mires!
El nostre país necessita ambició i un projecte il·lusionant. No hi ha prou amb conformar-se amb un acord de finançament que perpetua l’espoli fiscal, amb acceptar uns obsolets trens i sistemes ferroviaris mal gestionats entre moltes altres coses. No hi ha prou amb veure com el Tribunal Constitucional, situa en via morta el tren de Catalunya, limitant tot el nostre potencial com a país. No hi ha prou en veure com uns polítics mediocres fan descarrilar el nostre tren. Ja n’hi ha prou!
Aquest any 2010, pot ser l’any zero on les coses comencin a canviar realment a Catalunya. Tard o d’hora, en funció del nerviosisme del Govern, es convocarà eleccions al Parlament, que recordem que és qui tria al President de la Generalitat. Els partits polítics ja estan traient la seva calculadora electoral. Estic segur que d’inici, ningú es casarà amb ningú i voldran marcar perfil propi, encara que posteriorment, tal i com hem vist, faran el que més els interessi per “tocar poder”.
De totes maneres, no sé si tots tindran la consciència prou tranquil·la, però el que estic segur és que tots miren amb recel noves alternatives polítiques, com Reagrupament, que suposen clarament un canvi tant en el fons com en les formes.
La desafecció política a Catalunya és tan gran que el nostre país està començant a reaccionar. Mireu si no les consultes sobre la independència de Catalunya!. Espero i desitjo que aquest any 2010 es produeixi una onada de canvi i d’esperança, a l’estil Obama al EE.UU., on s’imposi un nou estil de fer política, on hi hagi un projecte de país que defensi els interessos nacionals, on la majoria de la nostra societat es vegi involucrada i participi activament, on es recuperi el patriotisme i la dignitat catalana.
Aquest any 2010, si la majoria de nosaltres ho volem, entre tots podem canviar el nostre país. Com diria l’Obama: YES, WE CAT!
La vida nova pot venir si realment volem canviar les coses, si realment és la nostra voluntat canviar les coses. Si volem el mateix, continuem fent el mateix… però no pretenguem fer coses diferents, si continuem fent el mateix. Qualsevol canvi real, exigeix primer un canvi nostre.
I ho dic tant des del punt de vista individual, com des del punt del vista col·lectiu. A nivell personal, cadascú coneix les seves pròpies inquietuds i necessitats i només en depèn de cada persona buscar la seu pròpia motivació per aconseguir-ho. A nivell col·lectiu, segurament la majoria estarà d’acord que el nostre país necessita un canvi. I no un simple canvi com el traspàs de les rodalies de RENFE, fet anunciat com el més important dels últims anys per part del tripartit. Quina poca alçada de mires!
El nostre país necessita ambició i un projecte il·lusionant. No hi ha prou amb conformar-se amb un acord de finançament que perpetua l’espoli fiscal, amb acceptar uns obsolets trens i sistemes ferroviaris mal gestionats entre moltes altres coses. No hi ha prou amb veure com el Tribunal Constitucional, situa en via morta el tren de Catalunya, limitant tot el nostre potencial com a país. No hi ha prou en veure com uns polítics mediocres fan descarrilar el nostre tren. Ja n’hi ha prou!
Aquest any 2010, pot ser l’any zero on les coses comencin a canviar realment a Catalunya. Tard o d’hora, en funció del nerviosisme del Govern, es convocarà eleccions al Parlament, que recordem que és qui tria al President de la Generalitat. Els partits polítics ja estan traient la seva calculadora electoral. Estic segur que d’inici, ningú es casarà amb ningú i voldran marcar perfil propi, encara que posteriorment, tal i com hem vist, faran el que més els interessi per “tocar poder”.
De totes maneres, no sé si tots tindran la consciència prou tranquil·la, però el que estic segur és que tots miren amb recel noves alternatives polítiques, com Reagrupament, que suposen clarament un canvi tant en el fons com en les formes.
La desafecció política a Catalunya és tan gran que el nostre país està començant a reaccionar. Mireu si no les consultes sobre la independència de Catalunya!. Espero i desitjo que aquest any 2010 es produeixi una onada de canvi i d’esperança, a l’estil Obama al EE.UU., on s’imposi un nou estil de fer política, on hi hagi un projecte de país que defensi els interessos nacionals, on la majoria de la nostra societat es vegi involucrada i participi activament, on es recuperi el patriotisme i la dignitat catalana.
Aquest any 2010, si la majoria de nosaltres ho volem, entre tots podem canviar el nostre país. Com diria l’Obama: YES, WE CAT!
0 comentaris:
Publica un comentari