Per fi, una mica de dignitat! M’estic referint a l’editorial conjunta publicada la setmana passada pels diaris catalans. Per fi, algú ha donat un cop de puny a la taula i ha dit, ja n’hi ha prou! Cal treure’s el barret davant aquesta iniciativa històrica que recull el sentiment majoritari del nostre país.
Per fi, s’ha posat sobre la taula el greu problema institucional que s’està gestant. I és que si no es respecta un estatut aprovat pel poble català en referèndum, si ens acaben dient que l’estatut no és constitucional, ens situaran en un camí de no retorn. I davant dels mals presagis de la resolució del Tribunal Constitucional, totalment polititzat i deslegitimat, només ens queda defensar la nostra dignitat. Serà l’únic que ens quedarà.
Per fi, hi ha hagut una resposta transversal, per part dels mitjans de comunicació catalans, posicionant-se a favor d’un objectiu comú. Per fi, la resta de la societat civil ( sindicats, col·legis professionals, ajuntament, clubs esportius, ...) s’està adherint massivament a la defensa de les nostres llibertats. Una vegada més, la societat catalana va per davant dels seus polítics. Tant els hi costa simbolitzar la unitat popular sense matisacions? No veuen que el poble reclama unitat en la defensa de l’ interès general de Catalunya i de la seva dignitat? No cal recordar, que com a resposta de la inacció dels polítics ha aparegut al panorama polític català Reagrupament, que vol recollir aquest sentiment transversal en defensa del retorn de la dignitat i el patriotisme al nostre país.
Per fi, hem vist com la caverna mediàtica de Madrid ha desenfundat la seva dialèctica més rància, desqualificant-nos amb insults i amb una manca de respecte total. Els hi fot tant que no tenen arguments i la seva reacció irracional, no és més que la prova de la seva incomprensió vers els catalans i de la por que tenen que Catalunya, com a societat plural i democràtica, defensi la seva dignitat i el seu fet diferencial.
Ni ens entenen, ni ens comprenen. I el pitjor de tot és que ni ens volen entendre ni ens volen comprendre. Algú, alguna vegada va dir: “Pero, ¿qué quieren estos catalanes?”Jo li contestaria: simplement volem respecte i viure amb llibertat i dignitat. I a més afegiria que si no podem conviure sota un mateix sostre, no ens deixen cap altra sortida que lluitar democràticament per la independència del nostre país. Acabarem enterrant un estatut ja nascut mort, que entre tots l’han acabat de matar i donarem la benvinguda al naixement d’una Constitució Catalana pròpia.
Per fi, Catalunya ha donat un signe de vitalitat. I sincerament penso que, per fi, aquest procés ja iniciat fa uns mesos està agafant en la nostra societat. No hi ha marxa enrere. Les mobilitzacions pel dret a decidir, les consultes populars per la independència previstes properament arreu del nostre país (a pesar d’alguns partits) i l’aparició de Reagrupament com a alternativa política (a pesar també d’alguns partits i mitjans de comunicació), fan que la nostra societat es desperti d’un mal son en el que alguns ens volen ficar, diluint la nostra identitat i obviant la nostra voluntat de ser. Ja n’hi ha prou!
No hem de defallir, tenim la raó i tenim el nostre dret a voler ser catalans, per la nostra cultura, per la nostra identitat nacional i per la nostra llengua, per la nostra història i pel nostre futur, pel nostre orgull i per la nostra dignitat. Tenim doncs, el deure de defensar activament el nostre país sempre, sobretot en aquests moments d’emergència nacional, on ens hi juguem la nostra supervivència com a poble. Estic convençut que si tothom hi treballem amb aquest objectiu comú, ho aconseguim, per fi!
Per fi, s’ha posat sobre la taula el greu problema institucional que s’està gestant. I és que si no es respecta un estatut aprovat pel poble català en referèndum, si ens acaben dient que l’estatut no és constitucional, ens situaran en un camí de no retorn. I davant dels mals presagis de la resolució del Tribunal Constitucional, totalment polititzat i deslegitimat, només ens queda defensar la nostra dignitat. Serà l’únic que ens quedarà.
Per fi, hi ha hagut una resposta transversal, per part dels mitjans de comunicació catalans, posicionant-se a favor d’un objectiu comú. Per fi, la resta de la societat civil ( sindicats, col·legis professionals, ajuntament, clubs esportius, ...) s’està adherint massivament a la defensa de les nostres llibertats. Una vegada més, la societat catalana va per davant dels seus polítics. Tant els hi costa simbolitzar la unitat popular sense matisacions? No veuen que el poble reclama unitat en la defensa de l’ interès general de Catalunya i de la seva dignitat? No cal recordar, que com a resposta de la inacció dels polítics ha aparegut al panorama polític català Reagrupament, que vol recollir aquest sentiment transversal en defensa del retorn de la dignitat i el patriotisme al nostre país.
Per fi, hem vist com la caverna mediàtica de Madrid ha desenfundat la seva dialèctica més rància, desqualificant-nos amb insults i amb una manca de respecte total. Els hi fot tant que no tenen arguments i la seva reacció irracional, no és més que la prova de la seva incomprensió vers els catalans i de la por que tenen que Catalunya, com a societat plural i democràtica, defensi la seva dignitat i el seu fet diferencial.
Ni ens entenen, ni ens comprenen. I el pitjor de tot és que ni ens volen entendre ni ens volen comprendre. Algú, alguna vegada va dir: “Pero, ¿qué quieren estos catalanes?”Jo li contestaria: simplement volem respecte i viure amb llibertat i dignitat. I a més afegiria que si no podem conviure sota un mateix sostre, no ens deixen cap altra sortida que lluitar democràticament per la independència del nostre país. Acabarem enterrant un estatut ja nascut mort, que entre tots l’han acabat de matar i donarem la benvinguda al naixement d’una Constitució Catalana pròpia.
Per fi, Catalunya ha donat un signe de vitalitat. I sincerament penso que, per fi, aquest procés ja iniciat fa uns mesos està agafant en la nostra societat. No hi ha marxa enrere. Les mobilitzacions pel dret a decidir, les consultes populars per la independència previstes properament arreu del nostre país (a pesar d’alguns partits) i l’aparició de Reagrupament com a alternativa política (a pesar també d’alguns partits i mitjans de comunicació), fan que la nostra societat es desperti d’un mal son en el que alguns ens volen ficar, diluint la nostra identitat i obviant la nostra voluntat de ser. Ja n’hi ha prou!
No hem de defallir, tenim la raó i tenim el nostre dret a voler ser catalans, per la nostra cultura, per la nostra identitat nacional i per la nostra llengua, per la nostra història i pel nostre futur, pel nostre orgull i per la nostra dignitat. Tenim doncs, el deure de defensar activament el nostre país sempre, sobretot en aquests moments d’emergència nacional, on ens hi juguem la nostra supervivència com a poble. Estic convençut que si tothom hi treballem amb aquest objectiu comú, ho aconseguim, per fi!
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada